Aquesta pel·lícula m'era coneguda, però no l'havia arribat a veure, fins al dia d'ahir. L'efecte papallona (2004), és del gènere del drama. El títol, fa referències al conegut "efecte papallona", idea la qual consisteix en que una variació d'alguna cosa pot provocar successives conseqüències grans, efecte que diria jo causalitat = causa -> efecte.

Bé, doncs explicat el fenomen que porta el nom de la susdita pel·lícula i que al principi d'aquesta ens explica en què consisteix, relatarà a grans trets l'argument de la pel·lícula i les meves conclusions.

En primer lloc, he de reconèixer que m'ha fet pensar aquesta pel·lícula, al principi intrigada per les circumstàncies dels protagonistes, i més tard confuses per tantes voltes de guió, però en això és el que consisteix i ara ho explicaré. El tema és que el protagonista té poca facilitat de recordar el passat, té poca memòria des que era petit, una psiquiatra li recomana des dels nou anys que escrigui un diari, per així més tard llegir-lo i que s'acordi del que realment va passar.

Uns successos desagradables de la infància, en els quals també estan implicats una parella de germans i un altre amic, serà l'escenari de tantes anades i vingudes del present al passat en un continu moviment de feedback cinematogràfic, fins al punt que no saps quin moment del present és el real.

El que ens vol dir la pel·lícula és que els successos tenen les seves conseqüències en un futur i canviar alguna cosa, produirà un efecte diferent a un altre. Aquest fet té especial rellevància en les circumstàncies del protagonista, que viu turmentat pel passat, i cada vegada que llegeix el seu diari i li sagna el nas, hi ha una nova versió de la història i els seus amics en l'actualitat, han seguit diferents camins.

Des del meu punt de vista, crec que és una pel·lícula que cal veure almenys dues vegades per entendre-la, ja que encara que sigui una ratllada mental flipant, tot té sentit i es correlaciona, encara que sigui un batut de successos i de vegades no sàpigues a quin moment de la realitat aferrar, has de ser conscient, que el protagonista té un problema mental, que té moltes paranoies i que viu turmentat pel passat, des del meu punt de vista, tot es crea en la ment del protagonista. Exemple: llegeix un cop el diari i recorda alguna cosa ... la pel·lícula més tard ens guia cap a una situació actual diferent del que hagués estat si en aquest moment de passat hauria estat diferent. Però si et ratlla el meu soliloqui, et recomano que la visions i comentis, doncs aquesta és la meva perspectiva de l'assumpte.

En conclusió, és una pel·lícula amb moments forts, una mica liant pel guió i tants girs de la trama, però que té sentit ... encara no entenc del tot al final. Una pel·lícula que ens fa veure el poder de la ment, dels records i de les conseqüències dels nostres actes, incloent o no la consciència present.